"SALVEM LA BOSSARTA" UN TREBALL BEN FET.

La nit del dijous 28 de juliol algunes persones interessades van vore la data de defunció de la plataforma que s'ha encarregat de la defensa del paratge conegut com La Bossarta, primer, i de la natura en termes més amplis, després. Eixa nit es va celebrar el plenari, que amb la majoria absoluta de regidors del PP, va aprovar la urbanització de La Bossarta. A partir d'aquí, molta gent va fer la lectura d'una derrota. Fins i tot els més prepotents van dir allò de "ja t'ho havia dit jo, que no hi havia rés a fer...". Però les coses no són així. Per exemple nosaltres en fem una altra lectura: L'Ajuntament del PP per aprovar la moció de la urbanització de La Bossarta va recòrrer a l'últim dia de plenari abans de les vacances, ja en estiu. Buscant què? Doncs, que hi haguera menys gent "al dia" de les decisions de l 'Ajuntament, que no lligen tant el diari, els webs, les revistes, i que la seua postura passara poc menys que desapercebuda. Aleshores no es tracta tant de tindre por que la moció no s'aprove, tenien la seguretat que anava a aprovar-se. Tenien, i tenen por que molta gent s'entere d'allò que estan fent. I de tot això dóna compte, ben puntualment, "Salvem la Bossarta".

Sabíeu que l'alcaldessa, o algú en el su nom, havia convocat el "món faller" al plenari? Doncs sí, la cosa va ser que demanaren a un president de falla afí(1) que presentara una proposta a la Junta Local Fallera de Carcaixent perquè es fera un suport a l'equip de govern en aquest tema, es va votar i… va eixir que no! Clar, que ells eren neutrals, que no es posaven en política. Total que amb la majoria absoluta pensaven que entrava el control de la societat civil que ells coneixen. I ni això.

A Cullera, uns dies abans, l'alcalde va haver d'eixir escoltat de l'Ajuntament per la policia. Uns centenars de veïns es manifestaven davant el consistori per protestar contra un PAI d'una zona coneguda com "El Brosquil", després "l'acompanyaren" fins a casa al mig d'insults dels afectats. A Carcaixent l'altra nit no va passar res d'això, però l'alcaldessa va eixir de l'Ajuntament amb dos policies locals. Si no tinc agressions me les invente!

La nit anterior al plenari, unes joves enganxaven uns cartells al·lusius al tema, un poc feridors amb les autoritats locals, però cap amenaça de mort (no és l'estil de "Salvem…"). Doncs, la policia local va intervindre. El diàleg podria haver anat així: - Sou minoria, no guanyareu! No es poden pegar cartells que vagen contra el pensar majoritaria bsolut del PP. Queden requisats, me'ls enduc. Sou minoria! No guanyareu. - Ja sabem que demà perdrem. Els cartells no són er guanyar demà. Són per denunciar tota la situació. Hi ha llibertat d'expressió, no te'ls has d'endur. - Això volia dir: Damunt que aneu a perdre, encara fent soroll! Me'ls enduc.

És a dir que "Salvem la Bossarta" ha fet la feina tan bé que l'equip de govern inventa un suport cívic al projecte, criminalitza la Plataforma i vulnera el seu dret a la llibertat d'expressió. Han guanyat però no han convençut. Aquestos, si en lloc de Carcaixent estiguérem a Guernica ens hagueren bombardejat i anys després li hagueren cremat el quadre a Picasso.

(1)President de falla afí: Aquell qui s'adjudica en pública i legalissíssima subhasta un solar bibliotecari de propietat municipal i després fa una finqueta. 2. Aquell qui s'encarregarà de fer, per contrata legal i típica de mercat lliure un hotelet, aprofitant una antiga casa d'hort, que en altres temps va ser propietat de la família de l'alcaldessa a la qual es diu que li és afí.